Risto Mejide me jode

Risto Mejide va acceptar ser jurat d'Operació Triunfo amb la condició que pogués dir el que pensava amb total llibertat, sense censures. S'ha convertit en un fenomen mediàtic. Les seves àcides crítiques als concursants han generat controvèrsia i han polaritzat a l'audiència.

A You Tube hi ha un bon grapat de vídeos on es pot apreciar la cara més humana d’aquest producte de màrketing. I és que Mejide és un professional de la publicitat i la seva carrera com creatiu en l'agència SCPF li ha permès forjar a la televisió un arquetip polèmic que fa més heterogeni el jurat i que, sobretot, dispara l'audiència del programa.

Aquesta però no és la primera vegada que una televisió espanyola utilitza una tècnica com aquesta. Indagant en l’assumpte (els avis són una profunda font d’informació) he descobert un nom: Don Cicuta. Aquest personatge de L’un, dos, tres...Responda otra vez, vetllava perquè al programa no se sobrepassessin els límits de la decència, l’austeritat i el bon gust. Un novetat en els concursos televisius de l’època que incorporava un personatge que estava en contra dels concursants.
La repercussió que va tenir aquest personatge va ser espectacular per l’època, i més tenint en compte els canvis polítics del país. Se li va concedir el premi TP d’Or de 1972 al Personatge més popular i es va fer tot tipus de merchandatge amb la seva figura: ninots, clauers, samarretes, cromos, etc. Fins i tot es va gravar un disc on interpretava algunes cançons. Potser en comptes de l’Elvis enganxat al parabrises dels cotxes ens trobarem una figureta del Risto Mejide.

Tot i que els comentaris responen a les característiques socials de l’època, és curiosa la relació s’estableix amb les vexacions dels comentaris de Don Cicuta i Mejide. Mireu-ho vosaltres mateixos!