RaCó De L'àNiMa

Espectacle inaugural del Trapezi 2008

2008-05-14T19:33:00.003+02:00

A partir de les 22 hores, la companyia francesa Treteaux du Coeur Volant ens oferirà el seu espectacle 'Cocons' a la Plaça del Mercadal.

La dotzena edició de la Fira del Circ de Catalunya Trapezi donarà el tret de sortida aquest dimecres amb l'espectacle 'Cocons' de la companyia francesa Cie Treateaux du Coeur Volant. Es tracta d'un muntatge basat en números de gran alçada, de 60 minuts de durada, que es podrà veure a la plaça del Mercadal a partir de les deu de la nit. Prèviament, a les vuit del vespre, al Jardí de la Casa Rull es farà la inauguració oficial de la Fira. Trapezi 2008 comptarà amb una seixantena de companyies procedents de tot el món, que oferiran uns 140 espectacles. La Fira del Circ de Catalunya, que se celebra del 14 al 18 de maig, omplirà de circ els carrers, els teatres i les carpes de Reus.

Podeu trobar més informació a:

www.trapezi.org

http://elefantdeltrapezi.blogspot.com/

http://www.youtube.com/my_playlists?p=1024FBD92E2FD969

Jornades de Periodisme Cultural i Humanitat: Barcelona, capital editorial

2008-05-12T00:05:00.000+02:00

Sota el títol Barcelona capital editorial, Sergio Vila-Sanjuán, Enrique Murillo i Gloria Gutiérrez van parlar de la situació editorial actual. Centrant-se sobretot en la ciutat comptal, van parlar del que podríem catalogar com a llibres de massa.

L’ombra del vent, El Joc de l’Àngel i El noi del pijama de ratlles són alguns dels noms que van destacar. Títols que a tots ens sonen i amb els que ràpidament associem una portada. Diuen que d’alguns d’aquests llibres se n’han arribat a fer 300.000 exemplars. Una xifra que esgarrifa si tenim en compte que de la majoria d’obres se’n fa una tirada inicial de 3.000 unitats. D’aquesta manera, es va parlar del bon moment que viu el món editorial. Molts tenim El Quixot a casa però, quants de nosaltres podem dir que l’hem llegit sencer? Xifres de vendes no signifiquen lectors.

No hem d’oblidar que les editorials són empreses, i que tota empresa busca el màxim benefici. L’únic tret diferencial amb les altres indústries és que la mercaderia, la matèria primera de la que sorgeix el producte final és la paraula escrita.

L’escriptura dóna forma a pors, somnis, sentiments, experiències, il•lusions i frustracions internes. Una visió una mica romàntica de la literatura. La literatura és això: projectes fets des de la tendresa.

Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats: Lydia Lunch

2008-05-11T20:10:00.000+02:00

Els dies 7, 8 i 9 de maig la Facutat de Ciències de la Comunicació de la UAB va acollir les Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats. Durant aquests tres dies, diverses personalitats dedicades a les diferents vessants de la cultura van passar per la Sala de graus de la facultat.

Dijous a la tarda va ser el torn de Lydia Lunch, un viatge provocatiu a la visió d’un dels artistes més agosarats de l’Amèrica dels anys 70, 80 i 90. Com ella mateixa va explicar, només disposa de la seva veu per revelar-se contra el món que li ha tocat viure. La va descobrir als 12 anys, edat en què va “cridar” contra el patriarcalisme i va marxar de casa. Amb 16 anys es va plantar a Nova York amb la seva visió apocalíptica de l’esperit americà i la violència de la sexualitat. D’aquesta manera, amb la seva única arma de foc, va obrir-se camí fins a convertir-se en una de les pioneres de la performance apunyalant la realitat social americana amb la cruesa de les seves paraules.

La mateixa contundència és la que va transemtre a la conferència del passat dijous. Malgrat que gairebé cap dels assistens enteníem el seu anglès, donat que l’organització de les conferències no va diposar un intèrpret i va ser una de les assistents a les jornades qui va exercir de traductora, la duresa de les seves crítiques era comprensible pel seu to de veu. La lluita contra el patriarcalisme, la vulnerabilitat de la dona i contra la violència injustificada fonamenten l’eix de la seva creativitat.

Impertorbable, Lydia Lunch no va deixar indiferent a ningú. Sigui com sigui, va aconseguir ser el tema de conversa del cafè posterior a la conferència. Ja se sap que diuen: l’important és que parlin de tu, és igual si bé o malament.

Feliu Ventura a les Festa Major de Porrera

2008-05-06T22:34:00.000+02:00

Com un bon cafè. Es pot endevinar el punt de torrefacció només obrir-ne el paquet. Prepares la cafetera i esperes imaginant l’aroma que despendrà per tota la casa. La peculiar melodia de l’ebullició, aquella música que desperta tots els sentits. Feliu Ventura també va despertar–los divendres a Porrera (Priorat). Una cita que va voler passar desapercebuda i que no estava anunciada en cap dels espais electrònics del músic de Xàtiva.

Per ser un divendres al vespre, i més tenint en compte el llarg pont de maig, el poble presentava un aspecte fantasmagòric. Ni una sola ànima caminava pels carrers de Porrera. I és que tots els veïns del municipi estaven concentrats al casal escoltant la veu de Feliu Ventura acompanyada de les guitarres de Borja Penalba i Pau Figueres. Una varietat de públic entre petits, adolsecents, pares i avis que no van quedar indiferents escoltant peces com No sé què sent, Lloc2 o la fantàstica interpretació d’un poema de les Horacianes de Vicent Andrés Estellés.

Aquesta però no és la primera visita que Feliu Ventura feia a la comarca. Els porrerans ja el coneixen per la seva amistat amb Lluís Llach i les seves estades a casa el músic on va trobar el recer necessari per fer madurar les seves cançons. Una llarga carrera musical que va iniciar amb la cinta L´única diferència (1996). El projecte va prendre forma amb el seu primer llarga durada, Estels de tela (2000) i es va consolidar amb Barricades de paper (2003) i Alfabets de futur (2006).

Un dels moments més emotius de la nit va ser quan Laura Almerich va pujar a l’escenari. Durant molts anys, Almerich ha esdevingut la mà dreta de Lluís Llach. La nit del 2 de maig, va esdevenir-ho també de Feliu Ventura. Borja Penalba, Pau Figueres, Laura Almerich i Feliu Ventura omplien l’escenari ben bé com una gran banda. Transmetien passió a cada esgarrapada que feien a les cordes de les seves guitarres i amb cada síl•laba que pronunciaven. Una nova cançó d’autor que ve de Xàtiva però que es familiaritza amb tots els amants de la música. Com sempre, increïbles.

Tombant...

2008-05-04T14:22:00.000+02:00

Tot i que tard, finalment ha fet la tasca de passejar pels blogs dels companys. N’he trobat diversos de molt interessants, sobretot dedicats a la música, al teatre o el cinema que són els àmbits que més m’interessen.

Ars longa, vita vebris de la Gemma Peiró és un blog interessant de comentar. Aconsegueix fer un petit tast de temes tan diversos com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre, aportant els seus comentaris a tots els articles. D’altra banda, m’agradaria destacar el noms que ha escollit com etiquetes: 7è art, sulfur de plata, de carrer, etc.

En segon lloc, m’agradaria parlar d’Across de culture univers de l’Adrià Cortadellas. La referència musical que podem treure d’aquest títol és un clàssic: The Beatles. El joc de paraules l’aconsegueix amb una de les seves cançons mítiques, Across the universe. Amb un contingut musical, aquest blog parla de propostes musicals tan divereses com Sanjosex o Mazoni, passant per formacions com The Cure, REM o The Mars fins els ritmes skatalitics de grups com Shanty Town. De tota manera, redueix molt l’actualitat musical a la ciutat de Barcelona.

També cal parlar de Pardals al cap. La literatura és l’eix principal d’aquest blog. D’aquesta manera, petites narracions ens endinsen en un món literari a la xarxa. Destaquem també l’agenda cultural, tant d’exposicions, teatre i estrenes de cartellera.

Fira de Música al carrer de Vilaseca

2008-04-25T13:11:00.000+02:00

La 9A FIRA DE MÚSICA AL CARRER DE VILA-SECA, sempre fidel a les seves arrels, arriba amb una programació variada tant des del punt de vista musical com des del punt de vista geogràfic, amb noves i excitants col•laboracions que ens portaran a territoris inèdits.

En aquest sentit, una de les novetats d’aquesta edició és l’intercanvi especial amb els territoris que comprenen l’Euroregió (Catalunya, Aragó, Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées) posant especial èmfasi en la Secció especialitzada en l’Euroregió Pirineus-Mediterrani. A través de la qual es presentaran alguns dels millors grups de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées. En aquest sentit, i com a clar exemple d’aquesta sinergia, es mostrarà el projecte de Les Madeleines (de Perpinyà) & Dúmbala Canalla (Catalunya), que presentaran en col•laboració especial, un explosiu directe que combinarà de manera excitant música popular, fanfàrria i música dels Balcans. També es presentaran els Fanga (de Montpellier), grup de nou afrobeat, fort, fresc i dinàmic, que beu de les fonts del pare de estil: Fela Kuti, o els Pistons Flingueurs (de Toulouse), que presentaran un espectacle itinerant basat en el funk i groove més actual... A nivell de l’estat espanyol comptarem amb el pop d’autor personal d’un dels personatges més populars d’Aragó del moment, David Angulo, o amb els Caponnam, una de les bandes de música mediterrània més respectades de les Illes balears amb un llarga història en les seves esquenes. Vindran amb un nou disc a la butxaca replet de meravelloses composicions i col•laboracions de músics reconeguts de l’escena musical catalana.

La Fira aposta també per obrir les seves inquietuds estilístiques apostant per seccions temàtiques especials i fresques, com la de New Jazz Fusió, amb formacions com Javier Galiana & Spice Berberechos, projecte de Jazz virtuós amb flamenco, liderat per l’altrament reconegut teclat de Manu Chao i col•laborador de Chano Domínguez, entre d’altres músics; el jazz poètic i divertit de traces experimentals dels Tarannà; o amb la combinació de “Nou Tango” intimista de Marcelo Mercadante, instrumentista argentí resident a Catalunya des del 1992 que combina la seva carrera individual amb la d’instrumentista per a artistes consagrats com Joan Manel Serrat o Miguel Poveda, entre d’altres.

En la dinàmica de cada any, canvien un dels escenaris i tornen a engegar un escenari brillant en antigues edicions a la Rambla de Sant Antoni, que acollirà la programació de Noves músiques urbanes, amb música alternativa, pop, electrònica i underground. En aquest escenari podrem gaudir de propostes com el pop d'autor de Sanpedro, el punk garatge de Las Furias o l’atrevida proposta de dance rock dels OVNI. En altres escenaris, aquesta línia programàtica es veurà reforçada amb propostes hip hop com la de Daclub! o Black Budelaire, o la música intimista i ambiental del projecte de l’ex-Piano Magic, ex-Sr. Chinarro i compositor de B.S.O. de Bigas Luna Miguel Marín, Árbol.

Les Músiques del món i el mestissatge, també hi seran presents com a eix transversal al llarg quatre dies de la Fira, ja que són un clàssic de color i de vida en els escenaris. Destaquen grups com Calima, Zulu 9.30, Arangu, SUK o Robadors 51, només per citar-ne alguns, o la presència de projectes del territori vinculats musicalment amb Àfrica, com els de RumbAmazigha o Kodjo Senyo.
Cal destacar la presència també de Kevin Johansen (Argentina-Nord Amèrica), un dels artistes internacionals d’actualitat més importants a Argentina, que a Vila-seca presentarà el seu quart disc, “Logo” (Sony Bmg), un deliciós treball bilingüe, que combina cumbia, tango, samba i folklore com a vehicles musicals per a la seva lírica àcida i intel•ligent.

Enguany es reforcen també les propostes de músiques itinerants i dinàmiques de carrer mitjançant la participació de la formació internacional DHOAD (Gitanos del Rajhastan), que ens sorprendran amb la seva proposta de "fanfàrria Índia faquir"; l’espectacle explosiu de teatre i fanfàrria de Tandarika Orkestar, el swing jazz mogut de la Marxing Band Taller de Músics o les batucades de les Timbalao i de Vallsamba entre d'altres.

Engeguem també noves col•laboracions a nivell de programació amb el Taller de Músics, el que ens permetrà gaudir de propostes de qualitat i interessants com la de SUK o Rumbamazigha, o amb el Govern Basc, a través del qual es podrà veure al reconegut i consolidat Jabier Muguruza.

Font: http://blogs.ccrtvi.com/fusic.php

El misteri de l'amor

2008-04-23T22:30:00.000+02:00

Qualsevol persona que s’hagi meravellat amb les cançons de Taxi o Batíscafo Katiuscas no quedarà indiferent davant El misteri de l’amor, la primera novel·la de Joan Miquel Oliver. El compositor i lletrista d’Antònia Font ens escriu amb incorrecció i alegria, de l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme. Tot això amb elements pop, plena de referents musicals, llenguatge proper i accions quotidianes.

dic jo, com seria posar-li un cervell de dona a un home?

EL MISTERI DE L AMOR de OLIVER, JOAN MIQUEL
EMPURIES
16’00 euros

Risto Mejide me jode

2008-04-21T12:48:00.001+02:00

Risto Mejide va acceptar ser jurat d'Operació Triunfo amb la condició que pogués dir el que pensava amb total llibertat, sense censures. S'ha convertit en un fenomen mediàtic. Les seves àcides crítiques als concursants han generat controvèrsia i han polaritzat a l'audiència.

A You Tube hi ha un bon grapat de vídeos on es pot apreciar la cara més humana d’aquest producte de màrketing. I és que Mejide és un professional de la publicitat i la seva carrera com creatiu en l'agència SCPF li ha permès forjar a la televisió un arquetip polèmic que fa més heterogeni el jurat i que, sobretot, dispara l'audiència del programa.

Aquesta però no és la primera vegada que una televisió espanyola utilitza una tècnica com aquesta. Indagant en l’assumpte (els avis són una profunda font d’informació) he descobert un nom: Don Cicuta. Aquest personatge de L’un, dos, tres...Responda otra vez, vetllava perquè al programa no se sobrepassessin els límits de la decència, l’austeritat i el bon gust. Un novetat en els concursos televisius de l’època que incorporava un personatge que estava en contra dels concursants.
La repercussió que va tenir aquest personatge va ser espectacular per l’època, i més tenint en compte els canvis polítics del país. Se li va concedir el premi TP d’Or de 1972 al Personatge més popular i es va fer tot tipus de merchandatge amb la seva figura: ninots, clauers, samarretes, cromos, etc. Fins i tot es va gravar un disc on interpretava algunes cançons. Potser en comptes de l’Elvis enganxat al parabrises dels cotxes ens trobarem una figureta del Risto Mejide.

Tot i que els comentaris responen a les característiques socials de l’època, és curiosa la relació s’estableix amb les vexacions dels comentaris de Don Cicuta i Mejide. Mireu-ho vosaltres mateixos!

El Senglar Rock 2008 ja té dates

2008-04-09T17:38:00.005+02:00

Els Pets, The Hives i Amaral són els primers artistes confirmats del cartell del Senglar Rock 2008, que se celebrarà al Parc de les Basses de Lleida els pròxims dies 3, 4 i 5 de juliol.

Segons l'organització, en la seva onzena edició, el Senglar Rock continua amb la filosofia de ser un aparador per a artistes del país tot i comptar amb la participació d'altres artistes referents dins l'escena musical internacional. Fins al 30 d'abril, els abonaments per als tres dies tenen un preu especial de 40 euros més despeses de distribució -el mateix preu de les darreres edicions- i ja estan a la venda a través de Servicaixa i al lloc web del festival -www.senglarrock.cat.

De moment, l'organització del Senglar Rock ha confirmat la banda sueca The Hives, referents mundials del rock de garatge, com un dels caps de cartell del festival. La formació es troba en plena gira mundial de presentació del seu quart disc, 'The Black & White Album', produït per omnipresent Pharrell Williams, i que conté l'exitós tema 'Tick tick boom', primer senzill d'aquest àlbum.

Pel que fa a l'actuació d'Amaral, segurament és una de les més esperades a tot l'Estat ja que el mes de maig llançarà el seu cinquè disc d'estudi del que es coneixen pocs detalls. El disc s'ha gravat entre Londres, Nova York i Madrid, al seu estudi O Gato Negro, i s'ha mesclat als estudis Real World, a Box Wiltshire, prop de Bristol. El nou treball inclourà novetats com un tema en què Juan Aguirre serà la veu principal d'Amaral, per primer cop en la trajectòria de la formació mentre que Eva Amaral ha gravat guitarres acústiques i elèctriques en moltes més cançons que en àlbums anteriors. Amaral també ha avançat que aquest disc contindrà més temes del que és habitual en un treball discogràfic de la formació. El concert del Senglar Rock, doncs, serà un dels primers de la gira de presentació d'aquest disc.

Finalment, Els Pets seran els més destacats representants de l'escena musical catalana del Senglar Rock 2008, i la seva actuació coincideix amb la gira 'Els Pets fan un bon dia', que els portarà fins a Mèxic el mes d'octubre. Amb aquesta gira Els Pets commemoren els 10 anys del 'Bon dia', el disc més venut de la història del rock en català, alhora que segueixen presentant el seu darrer disc 'Com anar al cel i tornar'.

Font: ACN

Suplement cultural Avui

2008-04-07T19:32:00.002+02:00

Des de fa poc més d’un any, el primer diari editat en llengua catalana després del franquisme, l’Avui, edita un suplement cultural. Lliurat cada dijous amb el diari, aquest suplement ha esdevingut una de les publicacions setmanals culturals de referència.

Influenciat directament per les empreses editores del rotatiu, Grupo Godó i Grupo Planeta, l’Avui es situa darrera dels dos grans diaris autonòmics, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.

Ja en el rotatiu, trobem columnistes destacats en el camp de la literatura catalana, com per exemple Iu Forn, Isabel Clara-Simó o Maria de la Pau Gener. Potser per això, el seu suplement cultural dedica gairebé quinze de les seves vint pàgines a la literatura catalana. Darreres novetats literàries, efemèrides o entrevistes escriptors són alguns dels temes que es tracten al setmanari. Intenta aprofundir, sobretot, en la creació literària dels autors del país.

De la mateixa manera que el diari compta amb la múltiples col·laboracions, al seu suplement cultural hi intervenen persones externes a la redacció. La participació d'aquests membres reforcen notablement la composició i els continguts del setmanari.

D’altra banda, sembla que la direcció del diari deixa en segon terme altres àmbits de la cultura, com poden ser el cinema, el teatre o la música. Aquesta manca de pluralitat pot arribar desinteressar a alguns dels lectors assidus del diari i encetar el recel en diversos sectors de la cultura, com per exemple músics, discogràfiques, coreografs, etc.

Tot i això, cal destacar l'interès del suplement en involucrar el lector. En aquest sentit, podem destacar la secció de blogs dels lectors. Aquesta secció permet donar veu a tots els lectors que tenen inquietuds culturals. L'únic requisit, tenir blog.

El punt fort recau en el disseny: senzill però distingit.

El futur de les barraques de Reus

2008-03-31T19:18:00.001+02:00

La Coordinadora de Barraques de Reus realitzà ahir al vespre una roda de premsa al Centre Cívic del Carrilet, espai on es reuneixen enguany les vint-i-tres entitats que la conformen, per exigir a l'Ajuntament que, després d'acceptar modificacions i haver mostrat una voluntat conciliadora, actui per garantir que les Barraques es puguin celebrar amb garanties durant les Festes Majors d'enguany i que el Parc dels Capellans en consolidi com un espai on realitzar les activitats culturals i festives que es celebren durant l'estiu a la capital del Baix Camp com Barraques i els festival de música Reggus i Mondo, els responsables dels quals també s'afegeixen a la crida realitzada per la Coordinadora.

Hèctor Sancho, de l'Associació Juvenil de Jugadors de Rol de Reus, presentar la roda de premsa. Després "d'un temps de silenci" en que la Coordinadora ha negociat amb l'Ajuntament, ahir va dir prou, i va exigir a la institució que aclareixin públicament la seva postura respecte la celebració de Barraques, i en especial del seu emplaçament, ja que, enguany no es realitzaran al Mas Iglésies. El motiu esgrimit pel Consistori, és que en aquell espai s'hi han d'ubicar uns barracons per iniciar les obres d'un nou institut al costat de l'escola que ja hi ha. No obstant, Sancho considerà que aquest fet no és incompatible amb la celebració de Barraques, i criticà la "política de fets consumats" que segons la Coordinadora porta a terme l'Ajuntament.

Tot i això, l'objectiu principal de la Coordinadora és, segons Carles Rosich del Sindicat d'Estudiants, "consolidar la festa i l'espai de Barraques", les quals recordà, que es realitzen "gràcies a l'esforç desinteressat de centenars de persones de les vint-i-tres entitats que hi participen". Alhora, va criticar que l'Ajuntament "menysprea les Barraques", en referència a l'escrit que el regidor Eduard Ortiz publicà al butlletí municipal El Mercadal, en el qual assenyalava la idoneïtat de realitzar-les al Polígon Industrial Agro-Reus i qualificava d'egoïstes als col·lectius de la Coordinadora. A més, consideren que Barraques ha esdevingut l'acte principal i més multitudinari de les Festes Majors, i en canvi, l'Ajuntament "sempre les ha tractat com un problema veïnal", enlloc de presentar solucions i buscar el consens amb la Coordinadora.

En la roda de premsa, en la qual hi participaren una vintena de persones representants de les entitats que formen la Coordinadora, també es volgué recordar que la postura presentada compta amb el consens dels diferents col·lectius de la ciutat que organitzen activitats de caràcter cultural i festiu com Mondo, Reggus, Produccions Demencials, BataBat Kultur..., ja que, segons Vanessa Cervera del Casal Despertaferro, "els col·lectius que treballem per donar vida a la ciutat ens trobem limitats per l'Ajuntament en qüestions com espais, cartelleres o horaris". Per aquest motiu, la Coordinadora ha apostat per la unitat d'acció amb aquests col·lectius amb l'objectiu de "consolidar el Roquís com a espai per realitzar activitats", i alhora, ha establert una reunió amb el president de l'Associació de Veïns del Barri Immaculada, Ramon Sambró, per parlar de col·laborar conjuntament els dies de Barraques en la realització d'activitats diürnes.

De fet, segons Cervera, la Coordinadora ja ha acceptat el canvi d'emplaçament "sempre que això no signifiqui allunyà les Barraques del centre" i la reducció de l'horari de determinats dies. Però l'Ajuntament no dóna de moment cap garantia per la realització de les Barraques, ja que, el nou espai no està condicionat i "el temps se'ns tira a sobre sense que consolidem avanços". En aquest sentit, la Coordinadora farà un seguiment setmanal, el qual es farà públic als mitjans, de l'estat de les negociacions i de les obres d'adequació de l'espai i demanen a l'Ajuntament que si l'espai no reculleix les condicions necessàries les Barraques es celebrin al Parc Sant Jordi. Alhora critica, que fins que l'Ajuntament no signi el document en que es compromet a condicionar l'espai, la Coordinadora no pot contractar els grups de música i la infraestructura necessària per realitzar Barraques.

Alhora amenacen que si l'Ajuntament no compleix amb els acords que hauran de signar en breu, es plantegen prendre les mesures corresponents. No obstant, Carles Rosich insistir en el caràcter assembleari de la Coordinadora i en que totes les decisions que es prenguin a mesura que es produeixen novetats es prendran per consens entre tots els col·lectius. Tanmateix, la Coordinadora va avançar que si es troben que quinze dies abans de l'inici de Barraques i no és possible realitzar-les en condicions es suspendran, així com totes les activitats que es realitzen durant l'estiu per part de tots els col·lectius.

Font www.pobleviu.org

Una exposició recrea olors, veus i objectes dels llibres de Mercè Rodoreda

2008-03-26T19:47:00.003+01:00

La Fundació Mercè Rodoreda organitza des d'avui i fins el 15 de juny "Mercè Rodoreda. La mort de la innocència", una exposició que recrea els espais de quatre novel·les de l'escriptora catalana.

El laberint per "La Plaça del Diamant", el bosc per "La mort i la primavera", la casa per "Mirall Trencat" i el camí per "Quanta, quanta guerra..." són els quatre espais en els que es recrea cada una de les novel·les, amb olors, veus, objectes, espais i imatges. El fragments de text, uns escrits i altres llegits en "off", també són essencials en aquesta mostra.

Marina Gustà, comissària de l'exposició, assegura que aquesta és una exposició per a lectors, però també pels que no han llegit massa a Rodoreda. Gustà, a més, afegeix: "l'anàlisi de la seva producció literària transmet la força vital dels personatges, en els que s'observa una pèrdua de la innocència i pacte amb la vida o la mort que es deriva".

Aquesta exposició del Palau Robert forma part dels actes programants amb motiu de l'Any Rodoreda, una iniciativa de la Fundació Mercè Rodorera, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull.

Jaume Pla i Carles Sanjosé

2008-03-18T19:26:00.000+01:00

La tercera edició del festival de cançó d'autor de Reus, Autúria, es va celebrar del 14 al 24 de febrer. Músics com Roger Mas, Quico Pi de la Serra o Xavier Baró són algunes de les propostes que van actuar als diferents espais de la ciutat.

Un dels concerts més interessants va ser el que van oferir Jaume Pla i Carles Sanjosé. Les veus de les formacions Mazoni i Sanjosex respectivament, es van unir per formar un duet. La seva discogràfica, Bankrobber, ofereix la possibilitat de contractar en duets cantants de les formacions que publiquen sota el seu segell discogràfic. Aquesta però, va ser una proposta encara mai vista. Els organitzadors del festival Autúria van demanar expressament la presència de Jaume Pla i Carles Sanjosé.

L'actuació d'aquests dos cantautors empordanesos va emmarcar l'acte de celebració del programa Cops i Flames, de Punt 6 Ràdio.

Alguna de les sorpreses que ens vam emportar els assistents va ser aquesta: volaré. Com a casa vaja...

Friki, kitsch, excentricisme... art?

2008-03-05T19:40:00.000+01:00

Fins a quin punt podem delimitar què és i què no és art? Qui som nosaltres per marcar aquesta frontera? Entenem per art allò que té per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa. Tots aquests elements s’interrelacionen per formar part d’una mateixa branca de la societat: la cultura. Com a membres de la societat de masses, treballarem per traslladar el que uns han dit que és art a peu de carrer. Això però, no significa que la gent hi vegi reflexats les seus interessos.
Ara bé, el nostre dia a dia està ple d’imposions culturals. Des de com tenim decorada casa nostra fins com reaccionem davant de les situacions que vivim i com actuem el nostre dia a dia. Potser no ens hem parat a pensar mai quin significat té el l’orterada de quadre que tenim al menjador, la senefa que decora les parets de la nostra habitació o l’estampat del sofà. Allò va ser considerat art algun dia o simplement és el succedani que han considerat adequat al nostre poder adquisitiu? O senzillament ens agrada? Potser dins la nostra escala d’inquietuds ho considerem art. Però, és art realment? O és que tenim mal gust i som uns frikis, excèntrics o kitsch?
Podem parlar d’una cultura de masses. D’una cultura que ens bevem cada dia de la televisió, de la xarxa, de les emissores de ràdio. Ens ve imposada aquesta cultura o ens la imposem nosaltres mateixos donant audiència a determinats programes? Tenim el poder de convertir en ídol algú desconegut? De fer-lo desaparèixer amb la mateixa fugacitat com el vam fer pujar al top-ten dels més venuts?
Som la vehiculació de la cultura. Ens definim, ens descriuen i ens etiqueten en l’ahir o l’avui. El demà, ja es veurà.

Roger Benet llença el seu primer disc

2008-03-02T14:11:00.002+01:00

Roger Benet, guanyador de l'Enganxa't 2007, llença el seu primer treball discogràfic.

La trajectòria musical de Roger Benet és pararel.la a la història de la seva vida.
La creació de les seves composicions, a les que anomena: petits fragments anecdòtics efímerament simples i complementàriament vitalicis, són totalment sinceres amb la seva momentània manera de veure i viure la vida.

"Sino", nou disc de Roger Benet i els Oximorònics (amb col·laboracions de Pau Riba i Maria Colamat).

Vídeos premis Enderrock

2008-02-27T19:03:00.001+01:00

Enderrokant

2008-02-27T19:01:00.001+01:00

Els Premis Enderrock es van entregar el passat dimarts dia 19 de febrer a la Sala Bikini de Barcelona. L'acte, que enguany celebrava la seva catorzena edició, va reunir molts dels músics que conformen l'actual panorama de la música en català. Presentats per Roger de Gràcia, els Premis Enderrock 2008 van voler reivinidicar un cop més la bona situació del panorama musical català. Lluís Gendrau, director de la revista Enderrock, va comparar la producció musical de l'any 2007 amb una bona collita de vi: de qualitat, reposada i en quantitat. Com sempre, les paraules del directiu van donar el tret de sortida d'aquesta catorzena nit dels "oscars a la catalana". Assstrio va ser la primera formació a pujar dalt de l'escenari. Desconeguts per molts dels assistens no van deixar indiferent a ningú. Arecio Smith, Santi Serratosa i Santi Careta van aconseguir escalfar l'ambient de la sala amb temes del seu darrer treball discogràfic "Desplazamiento". Com ja és habitual, un bon grapat d’artistes i personatges populars de l’àmbit artístic català van entregar els premis. Així, l’escriptor Màrius Serrà, les actrius Mercè Martínez i Clara Segura o el periodista Albert Puig són alguns dels qui van lliurar els premis en les seves diverses categories, que engloben els estils pop-rock, cançó d’autor, folk i noves músiques i jazz. Els moments més representatius de la nit els van protagonitzar alguns dels artistes convidats. La Lupe Villar i en Papa Juls, membres de la mítica banda de metal rock Sangtraït, van donar el premi per votació popular a la millora cançó d’autor. Juanra Rodríguez, cantant de Kop, va protagonitzar el segon moment àlgid de la vetllada. Fent remesa dels premis per votació popular a millor DVD musical, millor portada i millor directe a la formació de l’Horta, Obrint Pas, va reivindicar la unitat dels Països Catalans: “Països Catalans, tres terres i quatre barres”. L’entrega de premis s’amenitzà amb les actuacions de Sanjosex (guanyador del premi de millor disc de cançó d'autor segons la crítica), Víctor, Love of Lesbian amb les col·laboracions de Lluís Gavaldà (Els Pets) i Marc Ros (Sidonie) i finalment, Gossos. A més a més de tocar, els manresans van pujar a recollir uns quants premis: els de millor disc i millor grup de pop-rock, i el de millor videoclip per "Corren", per votació popular.Lluís Llach (premi per votació popular pel millor directe) i Gerard Quintana (premi per votació popular a millor disc d’autor pel Treu banya) van ser els grans absents de la festa.Com sempre, alguns sectors de la indústria musical han criticat fortament l’entrega d’aquests guardons. El fet és que, els premis per votació popular, permeten a les formacions realitzar petites campanyes per recollir el vot dels seus amics o fans. D’aquesta manera, MySpaces o pàgines web d’alguns dels premiats feien propaganda i en demanaven el vot. Evidentment, no tothom es suma a aquesta estratègia.